09/05/2022

La Biblioteca Arús col·labora en l’exposició “Maçons! Una mirada actual a una institució centenària” del Palau Robert

La nova proposta expositiva del Palau Robert presenta un viatge apassionant per la història, característiques i singularitats de la maçoneria, una institució que té les arrels en el segle XI però que es desenvolupa tal com ara la coneixem a partir de principis del XVIII.

Promoguda per la Direcció general de Difusió i comissariada pel periodista Enric Calpena, l’exposició ha comptat amb l’assessorament i complicitat de persones properes i vinculades a la maçoneria, com ara Josep Brunet, maçó i patró de la Biblioteca Arús, fundada per Rossend Arús, un històric de la francmaçoneria catalana del segle XIX. El lema de la biblioteca que administra Brunet és tan bell com perillós per als defensors de l’autoritarisme: “Com més il·lustració té un poble, més lluny està de l’absolutisme”

Els maçons, ens explica la mostra, es defineixen com a lliurepensadors i, per aquesta raó, històricament han estat mal vistos pel poder. La discreció al voltant de les seves pràctiques sovint s’ha convertit en secret per la persecució que han patit. Inspiradors de les revolucions americana i francesa, els maçons, sense pretendre-ho, han estat protagonistes a l’ombra dels grans esdeveniments dels darrers tres segles. També a Catalunya i a Espanya: després de la Guerra Civil, els maçons van ser intensament perseguits a Espanya. No van desaparèixer del tot, però no s’han refet fins a les darreres dècades, especialment a Catalunya. Alguns maçons il·lustres del nostre país:

Joan Prim (1814-1870). El militar i polític més decisiu del segle xix a Espanya. Va participar en totes les guerres i conspiracions d’aquells moments. Va arribar al grau 18 de la maçoneria a la lògia Tolerància i Fraternitat de Madrid. Va ser enterrat després d’una cerimònia de comiat maçònica.

Clotilde Cerdà (1861-1926). Fruit d’una relació extramatrimonial de la dona d’Ildefons Cerdà, Clotilde va ser rebutjada pel seu pare legal. De gran va ser l’arpista més famosa del món. A més, va destacar en la defensa dels drets de les dones, en la lluita contra l’esclavitud i en les reivindicacions socials. Va ser maçona d’adopció de la lògia Lleialtat de Barcelona a partir del 1881.

Lluís Companys (1882-1940). El president de la Generalitat durant la guerra, torturat i afusellat pel franquisme. Companys, deixeble del Francesc Layret, va treballar molts anys com a advocat laboralista fins a l’arribada de la II República. Es va iniciar a la lògia Lleialtat el 1922.

I és que, com ens recorda Brunet, “la Maçoneria neix amb la il·lustració. Llibertat, fraternitat, igualtat… El sentit que avui donem a moltes d’aquestes paraules prové de la maçoneria. Seria difícil entendre el món actual sense els ideals de llibertat i lliure pensament intrínsecs a la Maçoneria”.

Tot això i molt més es pot descobrir a l’exposició Maçons!, un relat respectuós i amb una mirada actual, que vol comptar amb l’interès de la ciutadania i que es podrà visitar fins al 28 d’agost.