Fons bibliogràfic

La Biblioteca Pública Arús, creada l’any 1895 i donada al poble de Barcelona, tenia al començament uns 24.000 volums que comprenien totes les matèries del coneixement humà. Aquest fons, que encara es conserva a la Biblioteca, inclou matèries tan diverses com filosofia, religió, ciències socials, dret, idiomes, biologia, botànica, medicina, art, música, literatura, geografia i història, així com enciclopèdies generals, premsa, etc.

El fet que la Biblioteca tanqués al públic el 1939, i no tornés a obrir fins a l’any 1967, va permetre  que el seu fons hagi arribat als nostres dies gairebé intacte.

Actualment, la Biblioteca Arús és un centre de recerca especialitzat en maçoneria i moviment obrer (anarquisme, comunisme, cooperativisme). Un fons que s’ha completat gràcies a donacions d’entitats i particulars. Des de l’any 2011, també compta amb la Col·lecció Joan Proubasta de Sherlock Holmes.

El fons de la Biblioteca continua creixent amb les donacions que es reben, amb la condició que tinguin relació amb la seva especialització. Actualment hi ha uns 80.000 volums.

80.000 volums
aproximadament

Segons registre de 2020

MAÇONERIA

La Biblioteca Arús posseeix una notable secció de documents sobre maçoneria, procedents en part de la col·lecció particular de Rossend Arús, que era un maçó destacat, però sobretot de les incorporacions posteriors. El fons maçònic s’ha conservat perquè la Biblioteca va estar tancada des del principi de la dictadura, però també perquè va ser protegida en major o menor mesura per les autoritats franquistes de Barcelona. Cal tenir present que la maçoneria havia estat prohibida i perseguida des de l’any 1940.

El fons maçònic de la Biblioteca Arús conté obres editades a la península Ibèrica, i també a fora,  sobretot a Hispanoamèrica, gràcies al gran contacte que la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana va tenir amb les lògies dels països de l’Amèrica Llatina, especialment amb Cuba. Des d’anuaris (Calendario masónico de la isla de Cuba, La Habana, 1879-1881), butlletins oficials (Boletín oficial de la Gran Logia Simbólica Catalana, Barcelona, 1886-1887, 1904-1907, 1909 i 1914; Boletim official do Grande Oriente Lusitano Unido, Lisboa, 1880-1885); a documents de mutualisme maçònic (el reglament de Familia Confederada, Barcelona, 1879), història de la maçoneria (Apuntes históricos de la Orden de Caballeros Francmasones de la Lengua o Nación Española, Barcelona, 1882), rituals (Ritual del grado de compañero, de J.M. Ragon, Barcelona, 1871; El consultor del masón, d’A. Almeida, Madrid, 1883-1884), i revistes (La revista masónica del Perú, Lima, 1890-1891; El mallete: órgano de la masonería barcelonesa, Barcelona, 1881-1883; La concordia, Barcelona, 1888-1890). Aquestes dues últimes publicacions, així com altres documents, només es troben a la Biblioteca Arús.

La singularitat d’aquest fons rau en el fet que bona part de les obres que conté són documents d’ordre intern de les lògies. Cal destacar el fons de la lògia Avant, a la qual va pertànyer Arús, amb una secció de circulars (1882-1887); peces tan especials com una pintura de simbologia maçònica, de títol Avant, signada D’Artagnan, i dedicada a Arús, o, molt especialment, el document manuscrit Notas… de la Gran Familia catalana (1881-1882), un diari personal que escriu el mateix Arús, i que recull el que ell denomina les seves “memòries maçòniques”.

Una de les obres considerades com a imprescindibles és el Diccionario enciclopédico de la masonería (La Habana, 1891 o 1892), escrita per Llorenç Frau i Lluís Ricard Fors, entre altres, i dirigida pel mateix Arús. També resulta interessant el fons de premsa lliurepensadora i espiritista relacionada amb la maçoneria. En aquest apartat hi ha títols com La Luz (1885-1886), revista lliurepensadora dirigida pel mateix Arús; El librepensador (Gràcia, 1869) o La humanidad (Barcelona, 1870-1872), publicació on van col·laborar molts maçons i que, segons l’historiador Pere Sánchez, és cabdal per a la història social de Catalunya durant el Sexenni Democràtic.

També cal fer esment d’una petita, però notable secció d’obres antimaçòniques, una sèrie de llibres que formen part de les campanyes del catolicisme vuitcentista contra la maçoneria, com ara Los misterios de la francmasonería (1887), i El Vaticano y los masones (1887), ambdues de l’autor francès Léo Taxil, o Què és la maçoneria?, una reedició de 1932 de l’obra de Josep Torras i Bages, on el bisbe afirma que la maçoneria és enemiga de la “pàtria” i partidària de l’amor lliure.

MOVIMENT OBRER

La Biblioteca Arús es va concebre com a biblioteca popular. El seu objectiu era posar el coneixement a l’abast de tothom independentment de la seva classe social, gènere o edat, i complir així la màxima del seu fundador: “Com més il·lustració té un poble, més lluny està de l’absolutisme”.

Inicialment, es va establir uns horaris que facilitessin l’accés dels treballadors: obria fins ben entrada la nit, i també en diumenges i festius, tot i que els horaris exactes es van anar modificant al llarg dels anys per adaptar-se a les necessitats dels usuaris.

La temàtica del seu fons també era molt diversa, i pretenia oferir una diversitat de contingut com més ample possible, per no encasellar la classe obrera a unes àrees temàtiques específiques, ni privar-la de coneixements que massa sovint es consideraven “poc útils” per als treballadors. Lluny d’aquest elitisme cultural, la Biblioteca acceptava i oferia documents de qualsevol gènere per tal que qualsevol persona pogués trobar-hi lectures del seu interès.

Ara: també és cert que el fet que la Biblioteca Arús anés adreçada als treballadors, en una època en què el moviment obrer experimentava un gran desenvolupament a Barcelona, va atreure cap a ella tota mena de documents sobre temes socials i polítics. Aquesta riquesa de fons ha permès que hagi esdevingut una biblioteca de recerca especialitzada en la història de l’anarquisme i del moviment obrer del segle xix i primer terç del xx. En aquest camp posseeix una de les hemeroteques més completes de Catalunya, i amb el temps s’ha convertit en un dels centres documentals més importants d’Europa, juntament amb l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam.

El fons bibliogràfic compta amb obres com el Manifiesto del partido comunista, de K. Marx i F. Engels (1886), La revolution sociale, ou, La dictature militaire de M. Bakunin (1871), Idea general de la revolución en el s. XIX de Proudhon,  Viatge a Icaria, d’E. Cabet (1848), Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya de Pérez Baró (1970), El moviment cooperatiu a Catalunya, de J. Ventosa i A. Pérez Baró (1961), i altres obres de referència en temàtica comunista, cooperativista, anarcocol·lectivista o sobre socialisme utòpic i catalanisme. 

ANARQUISME I PRIMERA INTERNACIONAL

En l’Escriptura de fundació de la Biblioteca Arús consta que “sempre serà lliure, no podent excloure sistemàticament cap gènere de llibres per motius socials, polítics ni religiosos, podent només tancar-se les portes a les publicacions criminoses o pornogràfiques clandestines”. Aquest fet va donar una immensa diversitat al fons, però també va propiciar l’arribada de tota classe d’escrits relatius als moviments socials de l’època. Particularment, l’estreta relació que Eudald Canivell, el primer bibliotecari, tenia amb els tipògrafs anarcosindicalistes va fer que la presència d’obres de temàtica anarquista ja fos notable des d’un bon principi.

Una de les obres més valuoses de la Biblioteca Arús és el manuscrit, completament únic, de les actes, circulars i comunicacions del I Consejo Federal de la Región Española de la Asociación Internacional de Trabajadores. Aquest document de la dècada del 1870 és un testimoni històric de primer ordre, una font primària fonamental de l’organització obrera i l’anarquisme a l’Estat espanyol.

Entre els llibres més destacats amb relació a l’anarquisme, trobem El catolicismo y la cuestión social, de C. Gomis (1886); La conquista del pan, de P. Kropotkin (1973); Qüestions socials, de J. Llunas (1891); i La anarquía y la Iglesia, d’A. Lorenzo (1903). També és de cabdal importància l’extensa hemeroteca, que conté capçaleres tan importants de premsa obrera i anarquista del segle xix com El productor, La tramontana, La federación igualadina, La anarquía, La federación o Acracia, algunes de les quals només es troben a la Biblioteca Arús.

En el cas de les actes, circulars i comunicacions del I Consejo Federal de la Región Española de la Asociación Internacional de Trabajadores, no hi ha cap prova documental sobre qui va ser l’autor de la donació. L’historiador Josep Termes, especialista en la matèria, pensa que van ser donades per Eudald Canivell. Alguns dels fons cedits en els últims anys, són els d’Antoni Montaner, Hermós Plaja (3.000 vol.), Diego Abad de Santillán (4.000 vol.), el del cooperativista i sindicalista Albert Pérez Baró, el dels dirigents anarcosindicalistes Ildefonso González i Felipe Alaiz, i el de Marià Casasús.

En conjunt es tracta d’un fons molt important, de caràcter únic en el cas dels documents sobre la I Internacional a l’Estat espanyol, que fa de la Biblioteca Arús un centre de consulta obligada -en l’àmbit europeu- per a qualsevol especialista que investigui la història de l’anarquisme al segle xix. 

FONS PATRIMONIAL

La Biblioteca Arús conserva el fons inicial amb què va obrir l’any 1895. El fons estava format pels  4.000  volums de la biblioteca personal de Rossend, més els 20.000 que van adquirir Valentí Almirall i Eudald Canivell. Es tracta d’un fons documental de temàtica generalista que tenia l’objectiu de formar, informar i distreure la ciutadania de Barcelona.

Aquest fons inicial, tot i que temàticament descompensat, és d’una varietat extraordinària, que podia i pot encara interessar a investigadors de diverses disciplines. A part de les matèries i els autors habituals en una biblioteca generalista de l’època, n’hi ha d’altres que reflecteixen perfectament el tarannà del centre i dels seus organitzadors, així com certes línies de desenvolupament del fons.

Comparant el catàleg imprès de la Biblioteca Arús amb el fons aplegat entre 1918 i 1920 per les primeres biblioteques de la Mancomunitat, es pot comprovar que aquestes darreres no incloïen matèries que sí que eren presents al fons de l’Arús, com ara religions i filosofia orientals, textos crítics amb la religió, obres dels moviments socials revolucionaris, esperanto o diccionaris de llengües més llunyanes, sexualitat o ginecologia; així com obres literàries que no fossin europees o anglosaxones. De la mateixa manera, no van incloure bibliografia per a infants fins al 1920. Aquesta diversitat del fons de la Biblioteca Arús també afectava les formes bibliogràfiques, ja que no tan sols estava format per llibres, opuscles i publicacions en sèrie, sinó que també s’hi trobaven documents cartogràfics, documents gràfics i partitures. És a dir, que la Biblioteca comptava tant amb una gran varietat de continguts com amb una interessant diversitat de formats, que reforçaven la idea de crear una biblioteca moderna, que s’havia d’anar ampliant amb fons nou per tal de no “fossilitzar-se”.

Més enllà dels llibres d’ús general, també es va reunir una col·lecció d’incunables relativament notable, obres impreses en lletra gòtica, llibres amb relligadures precioses i amb gravats de característiques diverses i altres volums que pretenien formar, en conjunt, un petit museu del llibre. La intenció era, per mitjà d’aquests llibres, mostrar a les vitrines de la Biblioteca una exposició de l’evolució de les arts gràfiques; i tot i que Almirall no va reeixir a adquirir cap obra impresa per Gutenberg, sí que aconseguiren obres com el Codicis Iustiniani, imprès a Magúncia l’any 1475; l’Homeri poetarum supremi Ilias, imprès a Venècia el 1497; l’Opera de Boeci (ídem, 1492); el Menghi Fauentini viri clarissimi in Pauli Veneti Logica[m] commentum (ídem, 1480); el Quadragesimale doctoris illuminati Francisci de Mayronis (ídem, 1491); o el Cyrurgia de Guiu de Chaulhac (ídem, 1499). 

L’adquisició d’aquests llibres, junt amb altres volums en idiomes estrangers que el públic general no dominava, va valdre algunes crítiques a la Biblioteca. No obstant això, un recompte del fons original desmenteix aquesta afirmació, ja que el 60% era escrit en castellà, i fins i tot hi havia un 5% d’obres en català. El terç escrit en llengua estrangera s’explica en gran part per la manca d’obres de referència modernes i de temàtiques molt àmplies publicades a nivell nacional, la qual cosa obligava a recórrer en molts casos a la bibliografia estrangera.

Sherlock Holmes

La temàtica d’especialització més recent de la Biblioteca Arús gira al voltant d’un dels personatges del gènere detectivesc més influents de la literatura: el detectiu Sherlock Holmes. L’any 2011, l’empresari i col·leccionista Joan Proubasta (Barcelona, 1944) va fer entrega de la seva col·lecció a la Biblioteca, un recull extensíssim d’obres, objectes i curiositats relatius al personatge d’Arthur Conan Doyle.

El conjunt documental i museogràfic està integrat per més de 12.000 peces, fet que el converteix en la col·lecció privada dedicada a la figura de Holmes més important del nostre país, i una de les deu més grans del món. Es tracta en la seva majoria de les novel·les de Doyle, escrites en quaranta-dos idiomes diferents, entre els quals l’esperanto, i fins i tot en braille i en sistema taquigràfic. També hi ha més de 6.000 volums amb altres escrits del mateix autor, obres que fan referència o s’inspiren en els personatges del cànon homesià, novel·les policíaques d’altres autors destacats, i fins i tot llibres de temàtiques que toquen de manera tangencial l’univers de Sherlock Holmes, com l’espiritisme o la criminologia.

Alguns dels volums més apreciats de la col·lecció són:

  • Un exemplar de la primera edició de The hound of the Baskervilles, (1902).
  • Les primeres edicions en català dels relats de Sherlock Holmes, publicats per la revista De tots colors, (1908).

 

La col·lecció també comprèn una gran filmoteca de pel·lícules, sèries i adaptacions diverses en format BlueRay, DVD, VHS i Betamax; més de 2.000 còmics i mangues, molts d’aquests en japonès; pòsters diversos de les aparicions i paròdies de Sherlock Holmes a la gran pantalla; retalls de premsa; jocs de taula diversos; objectes característics del detectiu, com ara pipes, barrets o gavardines; medalles i monedes commemoratives; figuretes, titelles, dos caganers i un teatre de putxinel·lis; sabatilles, corbates, clauers, insígnies i altres objectes de marxandatge; autògrafs d’actors que han interpretat el famós detectiu, com ara Jeremy Brett i Michael Caine; i una gran varietat de curiositats i miscel·lània relacionades d’alguna manera o altra amb la figura de Sherlock Holmes.

La Col·lecció Joan Proubasta de Sherlock Holmes es manté en un espai reservat, i és accessible per mitjà de visites guiades que mostren detalladament el seu contingut. Addicionalment, la Biblioteca organitza exposicions periòdiques amb una selecció de peces de la col·lecció, habitualment dues vegades l’any, per donar a conèixer diversos aspectes de les novel·les, el gènere literari, l’autor o altres temes relacionats.  

La Biblioteca estarà tancada per vacances des de l’1 al 31 d’Agost inclusivament.
La Biblioteca estará cerrada por vacaciones desde el 1 al 31 de Agosto inclusive.
The Library will be closed for holidays from 1 to 31 August inclusive.