El pròxim dijous 1 de febrer a les 18.30 h tindrà lloc a la Biblioteca Pública Arús la presentació del llibre Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen, a càrrec dels autors del llibre Anna Costal i Joaquim Rabaseda i l’editor Rafael Català i Dalmau.
Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda.
Abans de la seva forma cantada, l’havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d’americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s’agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda.
Abans d’arribar a Catalunya, les havaneres van passar per Madrid. Coincidint amb l’exaltació de la Guerra d’Àfrica del 1859 es van transformar en un gest d’orgull nacional, en un dispositiu polític per mantenir dempeus la imatge pública de l’imperi espanyol, la idea d’un regne fort, bèl·lic i colonial, davant les nacions del món. També a Catalunya les havaneres van esdevenir un símbol nacional.
El 1881 es va representar per primera vegada l’òpera Carmen a Barcelona. La protagonista de la història s’exhibia a ritme d’havanera dalt l’escenari. Célestine Galli- Marié, la mateixa mezzosoprano que l’havia estrenat sis anys abans a París, va captivar el públic. La seva potent presència escènica va veure’s reforçada per un ritme que els catalans coneixien, cantaven i ballaven des de feia dècades. Aquesta és la història de les primeres havaneres a Catalunya.
Per a més informació, consulteu el següent enllaç.
Anna Costal i Fornells (Girona, 1981) i Joaquim Rabaseda i Matas (Girona, 1974) són doctors en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professors a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Comparteixen l’interès pels fenòmens musicals contemporanis, especialment per aquells que tenen com a escenari Catalunya, combinant-ho amb una mirada global. A més de les recerques i activitats desenvolupades per cadascú, des de fa quinze anys investiguen conjuntament diversos aspectes del patrimoni musical català, i han posat èmfasi en donar a conèixer la tasca musicològica a través de publicacions monogràfiques, conferències, l’edició de partitures, el comissariat d’exposicions i diverses col•laboracions amb institucions culturals i mitjans de comunicació. S’han dedicat a temes relacionats amb compositors i intèrprets catalans dels segles XIX i XX, la música de ball, la història oral, la societat de l’espectacle, l’òpera i les relacions de la música amb les arts visuals i amb les ideologies. Reivindiquen una musicologia activa i necessària en l’àmbit de les humanitats que, més enllà dels documents i les partitures, ha de subratllar els valors i funcions de la música en la vida social i ha d’establir vincles amb la resta de camps del coneixement.
A la presentació també hi serà Rafael Català i Dalmau, editor del llibre (Rafael Dalmau, Editor).
Cal inscripció prèvia. Aforament limitat. Trobareu el formulari d’inscripcions al final de la pàgina.
L’acte es podrà seguir a través del canal de YouTube de la Biblioteca:
Per a assistir a l’acte, CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA al següent formulari:
Organitza l’acte:
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
