11/10/2022

Conferència “Los Misterios Eleusinos”

Detall de l'esdeveniment

Data: 11/10/2022 18:30 – 20:00
Categories: Conferència

El pròxim dimarts 11 d’octubre a les 18:30 h es realitzarà a la Biblioteca la conferència “Los Misterios Eleusinos”. L’acte anirà a càrrec de Jesús Zatón i continua amb el cicle de conferències al voltant de l’exposició de la Biblioteca “El Saber Secreto. Misterios antiguos, hermetismo y espiritualidad”, organitzada conjuntament amb la Fundación Rosacruz.

Per assistir-hi cal inscriure’s al formulari.

Els Misteris eleusins es duien a terme a Grècia en honor a la deessa Démeter i la seva filla Persèfone-Core (coneguda en la mitologia romana com Proserpina). Els Misteris no es poden veure com una nova religió al marge dels déus olímpics, més aviat cal entendre’ls com un ensenyament, tant teòric com pràctic, sobre el veritable sentit de la vida i la mort, capaç de transformar la consciència de les persones candidates, però que, de cap manera, invalidava la religió oficial.

Els Misteris Menors tenien un aspecte exterior i popular, en què participava tot el poble, i un altre interior i esotèric, anomenats Misteris Majors, reservat tan sols als iniciats.

L’aspecte exterior dels Misteris tenia una repercussió social molt acusada, ja que estaven presents com a fets sagrats en la consciència de tota la població, essent objecte d’una veneració especial. Al principi només hi prenien part les famílies privilegiades i la casta sacerdotal, però, posteriorment, es va permetre participar al poble. Els requisits bàsics per participar-hi eren:

Mancar de «culpes de sang», és a dir, no haver vessat sang humana,
No ser un “bàrbar”, és a dir, saber parlar grec,
Pagar l’animal pel sacrifici.

Als Misteris no hi havia restriccions per a esclaus i dones. A partir del segle VI o V aC tampoc per a estrangers.

Plató (IV a.C.), deixa constància de l’alta estima en què tenia els Misteris, quan diu:

“I pot ser que els que ens van instituir els cultes mistèrics no siguin individus de poc mèrit, sinó que de veritat de manera xifrada s’indiqui des d’abans que qui arriba impur i no iniciat a l’Hades jaurà al fang, però que el que hi arriba purificat i iniciat habitarà en companyia dels déus”. (Plató, Fedó 69C)

La part pública dels Misteris es duia a terme a través de grans processons amb la presència de sacerdotesses que portaven els objectes sagrats (fera) en cistells sobre el cap (Kálathos) des d’Atenes a Eleusis. Un trajecte de prop de 20-25 km., durant el qual els participants es purificaven, dejunaven, oferien sacrificis i ballaven (el penúltim dia) durant tota la nit, al voltant de la font on, suposadament, la deessa Demèter s’havia assegut a descansar mentre buscava la seva filla Persèfone.

En el seu aspecte final, les experiències per les quals passava l’iniciat li permetien perdre la por a la mort en reconèixer que eren ànimes immortals, temporalment unides a un cos mortal. El que, en síntesi, el candidat als Misteris aprenia, sota la guia de regles inflexibles i una obediència absoluta, era renunciar a si mateix i trobar en el fons del seu ésser la rosa d’Isis, la llum d’Osiris. Es tracta, doncs, de l’esforç per vivenciar la presència de la divinitat com una realitat tangible, lliure d’especulacions i mistificacions. Doncs “iniciació” no és altra cosa que aquest contacte directe, inefable i intransferible, entre allò diví i allò humà, un contacte que alhora es torna, per la iniciació, permanent i inalienable.