El pròxim dimarts 18 d’octubre a les 18:30 h es realitzarà a la Biblioteca la conferència “El Pensamiento Mágico en el Hermetismo”. L’acte anirà a càrrec d’Eduard Berga i continua amb el cicle de conferències al voltant de l’exposició de la Biblioteca “El Saber Secreto. Misterios antiguos, hermetismo y espiritualidad”, organitzada conjuntament amb la Fundación Rosacruz.
Per assistir-hi cal inscriure’s al formulari.
Heka, l’origen de la màgia hermètica
La paraula “mag” prové del persa antic. Maghdim era la saviesa sagrada, aquella que només era coneguda pels savis i sacerdots, anomenats Magh.
A l’Egipte Antic no existia el concepte de religió, ja que allà no calia “relligar” de nou allò diví amb allò humà. Els déus es manifestaven contínuament en tots els éssers i coses, com potències divines o neter, a través del que ells van anomenar heka, o potència màgica. El déu Heka era, per tant, la personificació dels fins fils teixits entre el món espiritual i material. I encara que aquestes forces divines mediadores eren manifestes per a tots, només els iniciats a les escoles de misteris estaven autoritzats per utilitzar-les.
El gradual lliscament cap al món sensible va anar deslligant aquesta unió entre allò sagrat i allò profà en la humanitat. A mesura que augmentava el coneixement adquirit a través dels sentits, en disminuïa la vinculació amb els mons espirituals o suprasensibles. La religió, en el sentit modern, va venir a suplir aquesta connexió.
Aquest Saber Secret, però, va continuar mantenint-se a les diferents escoles d’iniciació i tradicions filosòfiques de les diferents civilitzacions: les escoles òrfica, pitagòrica i platònica, els misteris d’Isis, el neoplatonisme, el gnosticisme i l’hermetisme van conservar aquesta saviesa màgica de la antiguitat i la van portar fins al món occidental.
A l’Edat Mitjana, la trobada entre les tres civilitzacions mediterrànies va propiciar un primer renaixement d’aquesta saviesa secreta, afavorint l’aparició de la càbala jueva, el sufisme islàmic i el catarisme cristià que, com l’hermetisme, confirmaven la dualitat de l’ésser humà.
No obstant, no va ser fins al Renaixement quan va florir de nou la màgia hermètica en tota la seva esplendor. Amb ella, les ciències sagrades, és a dir, l’astrologia, l’alquímia i la medicina, es van convertir en els pilars sobre els quals es va construir l’Edat Moderna. Personatges com Ficino, Mirandola, Trithemius, Agrippa, Paracels, John Dee o Giordano Bruno van ser els clars exponents d’una nova visió del món en què allò espiritual tornava a unir-se màgicament amb el món material. I va ser, sens dubte, Paracels qui ens va proporcionar una de les definicions més senzilles i exactes del que és la màgia:
Formulari d’inscripció
Ho organitza:
Hi col·labora:
