El pròxim dijous, 30 de gener a les 18.30 h es presentarà a la Biblioteca Pública Arús el llibre La dictadura de Primo de Rivera. La primera dictadura espanyola del segle XX, a càrrec d’Andreu Navarra, Josep Pich, Gerard Llorens de Cesaris, David Martínez Fiol i Víctor López Mirabet.
Cal inscripció prèvia per assistir a l’acte presencialment. Trobareu el formulari d’inscripcions al final de la pàgina.
Aquest llibre ha sorgit de la jornada acadèmica organitzada per la càtedra Josep Fontana de la Universitat Pompeu Fabra amb l’objectiu de reflexionar al voltant de la primera dictadura espanyola del segle xx, al setembre de 1923. L’obra reflecteix com al cap de més de cent anys continuen els debats sobre els motius de la caiguda del règim de la Restauració i sobre la possible implicació del monarca en el pronunciament que va acabar amb el règim parlamentari espanyol. El llibre es divideix en tres parts. La primera tracta sobre les raons del “pronunciamiento” del darrer “espadón”. La segona estudia el corporativisme, el sindicalisme i la conflictivitat social, tant als anys finals del liberalisme parlamentari com als de la dictadura de Primo de Rivera. Finalment, la tercera està dedicada a les diferents respostes dels catalanismes a la instauració del règim primoriverista. Un llibre necessari per a estudiants, historiadors i públic interessat en la història del segle XX.
Andreu Navarra i Ordoño (Barcelona, 1981) és un escriptor i historiador català. Es va llicenciar en filologia hispànica. Va obtenir el Premi Extraordinari de Llicenciatura i va gaudir d’una Beca Predoctoral de Formació a l’Investigador de la Generalitat de Catalunya. Es va doctorar en filologia hispánica per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha publicat els assajos La región sospechosa. La dialéctica hispanocatalana entre 1875 y 1939 (Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2012), El anticlericalismo. ¿Una singularidad de la cultura española? (Madrid, Cátedra, 2013), 1914. Aliadófilos y germanófilos en la cultura española (Madrid, Cátedra, 2014), El Regeneracionismo. La continuidad reformista (Madrid, Cátedra, 2015), El Ateísmo. La aventura de pensar libremente e España (Madrid, Cátedra, 2016), El espejo blanco. Viajeros españoles en la URSS (Madrid, Fórcola, 2016), Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial (Barcelona, Centre de Cultura Contemporània), les novel·les El Prostíbulo (Barcelona, Libros En Su Tinta), Nube Cuadrada (San Juan de Puerto Rico, Isla Negra, 2012), els poemaris Suicidio Súbito, Fiebre y ciudad i Canciones del bloque i també l’assaig Dos modernidades: Juan Benet i Ana María Moix. (Badajoz, Abecedario, 2006). Ha publicat crítica literària a la revista Periódico de Poesía, de la Universitat Autònoma de Mèxic. L’any 2013 va aparèixer la seva edició de tres novel·les curtes de José María Salaverría (El literato y otras novelas cortas, Sevilla, Renacimiento, 2013). L’any 2010 va coordinar una antologia de poetes catalans publicada a Puerto Rico (Domicilio de Nadie. Muestra de una nueva poesía barcelonesa, Isla Negra, 2010).
Josep Pich Mitjana (Manresa, 1967) és un historiador i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, especialitzat en la història político-social de Catalunya i els orígens del catalanisme polític al segle XIX.
És llicenciat en història contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític, dirigida per Josep Termes i Ardèvol, del qual se’l considera deixeble. El 2021 va ser nomenat catedràtic d’història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra.
Ha guanyat ex aequo el Premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans del 2001 i el XXI Premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb dues obres sobre Valentí Almirall.
És membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes, de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra. Les seves línies d’investigació són: la història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, des del Sexenni Democràtic a la Restauració borbònica, el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol al Marroc, amb un interès especial en la premsa, especialment la satírica. També ha investigat sobre l’anticlericalisme a Catalunya i a Espanya. A banda d’Almirall també ha estudiat altres personatges de l’època: Francesc Pi i Maragall, Antonio Royo Villanova i Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso. Per a les seves investigacions a més fa seguiment de la premsa de l’època: Diari Català, El Estado Catalán, Gracia y Justicia entre d’altres. És autor de diverses monografies i articles de recerca històrica. Ha realitzat una edició de les obres de Conrad Roure, que recull els tres volums de l’obra i forma part d’una sèrie de nou volums que vol aplegar la producció periodística de l’autor.
Gerard Llorens DeCesaris (Barcelona, 1994) és graduat en humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (2016), amb doble especialització en història i estudis moderns i contemporanis, i màster en història del món per la mateixa universitat (2017). La seva tesi Reconstructing empire: Spain and the United States. 1861-1886 focalitza en les relacions hispano-estatunidenques en les dècades prèvies a la guerra de 1898, incidint en qüestions de ciutadania, republicanisme i federalisme. Ha realitzat estades a les universitats de Columbia, Boston College i King’s College London. Els anys 2018 i 2019 va formar part de l’Europaeum Scholars Programme, un programa de formació que acosta l’acadèmia i la política, amb seu a Oxford. L’any 2019 va guanyar el XIIè Concurs d’Articles sobre la Unió Europea organitzat per la Comissió Europea a Barcelona. Interessat en la relació entre la història, la política i l’actualitat, ha publicat sobre el llegat indià a Catalunya.
David Martínez Fiol (Barcelona, 1962) és doctor en història, premi extraordinari de doctorat (2006) per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor, entre altres dels llibres El catalanisme i la Gran Guerra (1914-1918). Antologia, Barcelona La Magrana, 1988; Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-1918), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991; Daniel Domingo Montserrat (1900-1968): entre el marxisme i el nacionalisme radical, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2001, Estatisme i antiestatisme a Catalunya (1931-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, La Setmana Tràgica, Barcelona, Pòrtic, 2009 i Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. Ha col·laborat en obres col·lectives i en revistes com L’Avenç, Studia Storica, Clío, L’Avenç, Manuscrits, Locus Amoenus, Memoria e Ricerca, Historia 16 e Historia Social. Actualment és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Víctor López Mirabet (Barcelona, 1993) és graduat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2016), màster en història del món (2018) i doctor (2024) per la mateixa universitat. Durant el transcurs del màster ha realitzat una estada de mig any a la Freie Universität de Berlín. Els seus interessos estan centrats en la Primera Guerra Mundial a Espanya i a Catalunya i, molt especialment, en les activitats alemanyes en aquests territoris. També ha estudiat la història del territori al nord-est de Barcelona (barris de “la Maresma”, el Besòs, la Mina i l’antic Camp de la Bota). És el secretari de l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina, càrrec que ocupa des de l’any 2014, i coeditor de la revista Entremons UPF Journal of World History.
Per a assistir a la conferència, CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA al següent formulari:
Presentació "La dictadura de Primo de Rivera. La primera dictadura espanyola del segle XX" (30 de gener a les 18.30 h)
L’acte es podrà seguir a través del canal de YouTube de la Biblioteca:
Organitza l’acte:
Amb el suport de:
