Susanna Tavera García (1945-2025)
La nostra companya s’ha mort. Ha estat una gran historiadora, que ha sabut introduir, per començar, noves mirades i perspectives a l’estudi de la premsa obrera i catalana, així com de la ràdio. A més, la seva obra entorn de la història de l’anarquisme i anarcosindicalisme català, ha estat fonamental, sempre atenta a les persones i la seva trajectòria vital, com posà de manifest amb la biografia Federica Montseny: la indomable (2005), que constitueix un referent inexcusable. No ha estat menys valuós i consistent el seu impuls a la història del feminisme i l’anàlisi del paper de la dona, tant a través de revistes com Arenal: revista de historia de mujeres, o amb els seus múltiples treballs i iniciatives amb relació a figures com Francesca Bonnemaison, o més recentment, en col·laboració amb Araceli Bruch, el llibre Carme Karr contra la incultura femenina (2020).
Un capítol a part ens mereix el record del seu constant suport a la Biblioteca Arús i la implicació en la recuperació de la figura de Rossend Arús i Arderiu. El 2015 ella fou la impulsora i coordinadora de l’edició del facsímil de les Cartas á la Dona publicades inicialment a La Llumanera de Nova York i recollides en un primer volum publicat el 1877 a Nova York. Va afegir un segon volum amb les Cartas no aparegudes en el primer, amb una introducció i la transcripció d’aquestes. No cal dir que havia acceptat el compromís de ser l’editora de l’obra de premsa publicada per Arús, per a la col•lecció de la seva Obra Completa.
Recordem també la seva implicació en les activitats que la Biblioteca organitza, en les quals ella intervenia i tot sovint proposava intervencions conjuntes amb altres historiadors i historiadores. El darrer exemple va ser el 14 de gener del 2025 quan, amb Elena Hernández Sandoica, disertaren sobre Rossend Arús (1844-1891) i Rosario de Acuña (1850-1923): un diàleg entre dos republicans, dos lliurepensadors i dos maçons.
A part de la seva presència jove a Londres, en els seminaris de l’influent hispanista Raymond Carr, Susanna Tavera ha estat professora d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, i quan es va jubilar, catedràtica emèrita. Molts dels seus alumnes i companys de professió ho destaquen ara i ho han destacat des de sempre: la seva amabilitat, amistat, dedicació i tracte carinyós, fou i serà impossible d’oblidar. El mateix podem dir des de la nostra Biblioteca. Tots nosaltres en som testimoni i, al costat del reconeixement de la seva vàlua professional i acadèmica, la seva pèrdua ha estat dramàticament dolorosa, perquè ens ha deixat una amiga, una amiga inoblidable.